Seguramente hauràs escoltat l’anomenat Principi de Pareto, conegut també com Llei 20-80 o Llei dels pocs vitals. Si fas una ullada per Google descobriràs que aquest home va ser un investigador (en els camps de l’economia, la sociologia, la filosofia i també la política) molt interessant.

Va fer aportacions en el camp de la política com per exemple la metàfora «lleons-raboses«, la qual fa servir per a classificar els distints tipus de governants.

La veritat és que no sé si el que vaig a contar-te té res a vore amb Pareto, o si només és aprofitar la Llei 20-80 per a parlar de fer un repartiment de tasques i treballs que per a mi són importants durant una campanya electoral.

Estem a un no res de les eleccions locals i seguramente també autonòmiques. Imagine que als «caus de campanya» l’activitat començarà a ser frenètica i que no parareu de pensar en actuacions a realitzar.

Durant les eleccions, igual que en l’acció de govern i d’oposició el més important és comunicar. Pareto ens aprofita d’excusa per a trobar un balanç entre actuacions «materials» (fer coses) i comunicar-les. Com podràs endivinar la meu proposta és un 20% d’actuacions i un 80% de comunicació. Comunicar és una forma de fer política i de governar. Clar està que parlem de comunicar cap a fora, de conversar, de parlar i sobretot d’escoltar.

De poca cosa ens aprofita fer llargues reunions (fins la matinada) si després no hi ha interacció amb la ciutadania. Sé que alguns de vosaltres esteu en govern i que «no teniu temps ni per a pixar», i menys encara per a comunicar… La veritat és que en qualsevol cas, ja feu tard per a canviar, però durant les eleccions cal centrar els esforços en comunicar.

Algú pot pensar coses extranyes, com que comunicar es fa assoles, que el que compta és alló de fer, que la comunicació i no diguem el màrqueting són propers a la manipulació. Fins i tot hi haurà qui farà una versió d’aquell consell evangèlic que diu que «el que faça la teus mà dreta no ho sàpiga la mà esquerra», altres pensaràn que no cal comunicar, que si el «producte» (dis-li servei) és bo, no cal «vendre’l». Bé, d’errades en fem totes i tots…

Cal comunicar des d’unes premises bàsiques:

1. L’honestedat. Comunicar per a informar, per a que la ciudadanía siga coneixedora del que ocorre.
2. Comunicar com una eina per a fer xarxes de persones.
3. Comunicar perquè la gent té dret a saber el que li proposen.
4. Conversar, conversar i conversar…

En unes eleccions locals la forma de comunicació mes important és la «comunicació capilar», conversar mirant-se als ulls. Important recordar que comunicar no és només parlar, també és escoltar. En aquest cas l’evidència de que tenim una boca i dues orelles és una bona metàfora per a distribuir el temps…

Acabe demanant-li disculpes a la memòria de Vilfredo per fer un ús apòcrif del seu principi, i com sempre hi ha una última exhortació… Posat les piles!

ps-1. Una idea que em resulta estimulant sobre la importància de comunicar és la d’una fábrica que es dedica a produir mercaderies però que no té venedors ja que pensen els seus responsables que com el producte és tan bo es vendrà assoles. Vinga a omplir el magatzem… Ni la Coca-Cola…

ps-2. Si després de llegir aquest post penses que la meua proposta és reduir la política al màrqueting segurament tindrem dues tasques a fer… Jo explicar-me millor, i tú reflexionar sobre els teus biaixos cognitius…

ps-3. Conversar és la base de tota política participativa i per tant de la democracia.