Acabant el mes de gener, estem cada vegada més aprop de les Elecciones Locals del 23.

Imagine que els nervis i les inquietuds comencen a emergir. Confeccionar les llistes, fer el programa electoral (quina cansera…), crear una bona partitura de campanya, construir marc-relat-argumentaris-discurs-missatges…

Hi ha feina, molta feina!

A quatre mesos mal comptats és temps de pizza. Temps de reunir-se per les nits als caus de campanya, de sopar alguna cosa (pizza i entrepans son les estreles gastronòmiques del moment), de comentar els avenços i el que manca per fer, de monitorizar la campanya dels rivals, de prepara el contra-colp…

Feina, dubtes i decisions…

També temors i «ganes de fer-ho tot pols», que encara que no ho semble van bastant lligats. Els temors al que puga ocorrrer (guanyar o perdre, ja que quedar-se igual forma part d’alguna de les dues categories anteriors), pot dur-vos a volver fer més del que es convenient, a voler recuperar el temps perdut, a aprofitar els mesos, les setmanes i els dies…

Recuperar el temps perdut és un impossible i per tant no paga la pena ni intentar-ho. El que no has fet en els quoranta mesos anteriors no ho faràs ara. Per tant no et preocupes massa, no li pegues voltes al cap, i per descomptat, res de discutir del que s’hauria d’haver fet i no es va fer.

Toca fer una bona planificació, saber a qui t’adreces (i a qui no) i activar-se.

Saps que en política és molt important saber el que no s’ha de fer, en aquest cas voler recuperar el temps perdut. Estarem en que fins i tot sembla novel·lesc…

Si em permets un consell…, si et fas avant i et vols reunir amb alguna associació que no hages visitat en quaranta mesos, no vullgues «arreglar-ho tot d’una». Sigues humil, demana disculpes i escolta. Elles i ells saben que als periòdes electorals es diuen molts coses, i que després es fa el que es fa…

Això sí, vigila la pizza!