L’equip de campanya (electoral)

Per a totes aquelles persones que decideixen ser grisses

Si consulteu el Viccinoari apareixen aquestes definicions de gris:

1. Color entre el negre i el blanc, el to propi de la cendra o el ciment.
2. Gens notable.

Per a aquest post no poden ser més adients. Per això l’encapçalament pot semblar un oxímoron. Gris brillant??? Pot alguna cosa grisa ser brillant? Pot brillar el gris?

La resposta no és únicament un sí com una catedral, encara més, és un necessari sí.

Dins la «divisió de treball» d’una campanya electoral l’equip de campanya hauria d’ocupar el lloc central. Sí central, fins i tot per davant de la candidatura i la llista electoral. Sé que com quasi sempre «es fa el que es pot», i que hi ha duplicitats de rolls per part de moltes persones. Però traballar per tindre un equip de campanya «gris brillant» és un inversió de gran rèdit.

M’agrada pensar en el gris com a ciment, pensar en l’equip de campanya com el ciment que li dona consistència a la campanya. Gris com a cendra té també la seua cosa. La cendra com a residu de la fusta que crema… No em direu que no hi ha ahí una metàfora?

També està gris com a sinòmim de «gens notable», de trist, avorrit… Però recordeu allò de la «matèria grisa»?

És que el món es ple d’axímorons que ens ajuden a pensar, organitzar, donar sentit. Perquè tot açò és el que li cal a un bon equip de campanya:

1. Matèria grisa: persones intel·ligents, amb habilitats i capacitat de treball per seguir-acompanyar-guiar la campanya. Aquest grup és el responsable d’interpretar la partitura de campanya, i també pot haver-la composat.
2. Ser ciment: donar cohesió i sentit a la campanya. Ser capaços de coordinar tasques i de donar suport (també emocional) a la resta de persones de la campanya: candidatura, llista, grups varis dins el propi equip.
3. Amb tot la característica més important d’un equip de campanya (igual que l’àrea orgànica del partit) és la de tindre ben clar que la seua missió és fer brillar la resta.

Pot semblar que estem fent un joc de paraules. Necessitem unes persones amb capacitat, amb habilitats personals i professionals, generoses, que estiguen disposades a que els aplaudiments (donat el cas també les galtades) siguen per a altres… Com bé saps no és gens fàcil trobar persones així.

Després ja parlarem de què és un equip i de cóm construir-lo, dels equips dins l’equip que hi ha (compol, logística, creació del programa electoral, seguiment de campanya…), però de moment quedem-nos amb aquest oxímoron:

Persones grises (generosas, humils, sense pretensions) disposades a deixar brillar als que «donen la cara». Persones brillants que siguen molt bones en les seues responsabilitats i competències, que siguen les millors en «lo seu».

ps. Hauràs endivinat que el mateix aprofita per a Organització. Ja sé el que penses, que en ocasions els «fontaners» volen focus i glamour, però sabem que això duu a un mal lloc… De la cendra podem xerrar en una altre moment…