Passat el dilluns 24 d’abril, les llistes electorals ja están enllestides per a la gran mascletà de diumenge 28 de maig. Queden poc més de 4 setmanes, i us esperen uns dies frenètics plens d’activitat, adrenalina, fatiga, temors, il·lusions, esperances…

Començàrem aquesta sèrie de post centrats en el desenvolupament d’una campanya electoral amb «Temps de pizza». Com ja apuntàrem allí, t’esperen unes setmanes de vida una mica desordenada, de menjar mal i de no dormir massa… Per això és molt important que faces exercici (per mantindre el pes i els nervis), i per tant necessitaràs unes bones esportives.

És un temps d’estar al carrer, de parlar amb moltes persones, tant a nivell individual com col·lectiu. En aquest cas particular caldrà que valores l’oportunitat de reunir-te amb segons quines associacions… És fàcil que estiguen esperan-te amb una veritat com un temple: «No has vingut en 4 anys, i ara què vols?»

Així i tot hauràs de caminar molt… o no. És cosa teua.

Photo by Judit Murcia on Unsplash

Pots esperar que la gent vinga a vore’t, o anar tu a vore’ls . Escoltar les seues necessitats i/o vendre el teu programa. Açò últim és arriscat… De normal els programes electorals són plens de llocs comuns, de propostes que només parlen del «Què», però que no expliquen el «Cóm».

El temps electoral té coses molt paregudes als propòsits de Cap d’Any. Ja saps, «faré més exercici», «em cuidaré l’alimentació», «llegiré un llibre al mes»… Però en arribar el Blue Monday, tot per l’aire!!!

Per altra banda una part de la ciutadania s’ho passa d’allò més bé fent-se fotos amb les candidates i candidats. Hi haurà persones que es sentirán importants amb eixes fotos i visites, d’altres que disfrutaràn veient com els politics venen de demamar-los el seu vot (té el seu punt), i alguns que estaràn amb «el trabuc carregat».

La gent sap (moltes vegades per experiències passades) que les propostes electorals i les promeses de més proximitat amb l’administració són això: Parole, parole, parole… Sé que em diràs que tot és complicat una vegada estàs al govern, que no paren d’apareixer «sorpreses», que no et pensaves que la cosa estiguera tan malament… Com diria aquell: haver estudiat més!

Aleshores què?

Podries pensar que estic diguen-te que no faces campanya… Però per a res et diria tal cosa.

Només unes idees:

1. Sigues respectuós escoltant a les persones, sense entrar en discusions.
2. Tin per segur que la gent (tant a títol personal com les associacions) saben més que tu de lo seu.
3. Treballa el «Cóm» (d’on vas a treure els diners), no et penses que la gent és tonta.
4. Aguanta lés critiques que puguen fer-te, sense donar cap mena de justificacions.

De tota manera el més important és que en passar eleccions continues posan-te les esportives, que continues xafant carrer i parlant amb la gent, amb «les teus», però sobre tot amb els més allunyats a tu i el teu espectre polític.

Si vas de guai o no, si ets de fiar o només un xerrador/a, si tens determinació o només pauales… Tot això (i més) es sabrà en passar eleccions i constituir-se les noves corporacions, i ahí, estigues al govern o a l’oposició es sabrà qui ets com a polític/a.

Serà fàcil de saber, només caldrà vore que has fet amb les esportives, vore com de gastades les tens, si continues posan-te-les o les guardes a l’armari de l’entrada de casa…

Açò últim (què fas amb les esportives) sí que depén de tu.