Aforismes valencians.
Frases fetes, refranys, dites…
Pense que el valencià té una força descriptiva molt gran en algunes de les seues paraules i expressions. Sent sincer, m’agrada molt l’etiqueta aforismes, li dona un estatus quasi intelectual.
Fem servir aquesta dita («El que hi ha juga») en moments molt determinats com són:
- Quan davant d’una situació en la que només tenim una opció de tria no ens fem avant.
- Quan fent plans per a alguna actuació «perdem» massa temps lamentant-nos de tot allò que no depén de nosaltres.
- Quan no parem de buscar d’entre totes les opcions possibles aquella que siga «perfecta».
- Quan la «check list» no para de bollir i el resultat és zero
- Una combinació de tota la resta i alguna altra més.
Aquesta dita («El que hi ha juga») condensa en cinc paraules un colp de realitat i una crida a l’acció. No hi ha més del que hi ha (en castellà açò és una perogrullada pròpia de Rajoy), de res no aprofita discutir pel que podría haver (passat), pel que hauria d’haver (ocorregut). Para ja de pegar-li més voltes al cap. Sense Fer no anem a avançar.
Posats a jugar… Juguem a guanyar?
Sempre hi haurà qui farà una crida al realisme, a tindre els peus a terra, a fer més i més DAFO’s, a reflexionar (doncs «és molt el que hi ens juguem»), fins i tot a fer més autocrítica (estèril) encara…
Cal passar al fer, a actuar, a jugar.
Posats a jugar… Juguem bé?
Treballem amb trellat, amb consistència, pensant en el temps present i també en el futur. Sabent que tot no comença ni acaba en el dia de hui, que queden moltes experiències per viure, molts camins per recórrer, molts reptes i objectius per assolir.
Només pensant no vas a eixir del pou (dubtes, temors, conflictes…) en el que estàs. Pensa en qué és el millor que pots fer ara mateix, i passa a l’acció.
Bé sabràs que pensar en «agradar a tothom», en «minimitzar (i minimitzar) atacs», en «preveure efectes»…, acaba convertint-se en biaixos irracionals que ens duen a seguir on estem, a no adquirir competències i habilitats, a no eixir del pou.
Com diuen als nostres pobles: «Tria de la parà»: «Paràlisi per anàlisi» o «El que hi ha juga»
Com sempre un article que et fa fer un reset i vore les coses desde fora…
Quan estém sumergits en situacións que pensem que no tenen solució, els seus articles t’ajuden molt.
Como sempre Rafa es clar, práctic i amb molta saviesa.
Gracies.