En el món de l’esport sol dir-se que «de vegades es guanya i d’altres se n’aprèn«. És una d’aquellas frases fetes que semblen tan intuïtives que no les posem en dubte. A més a més dona certa sensación de consol en la derrota… Però si l’analitzem amb cura i atenció podem comprovar que massa vegades aquesta suposada «intuïció» falla.

El biaix de que «de les derrotes se n’aprèn» és això, només una creença i com he dit abans un consol. Perfectament pots aprendre en les victòries, i no fer-ho en les derrotes. En el millor dels casos podem aprendre tant en les victòries com en les derrotes, i en el pitjor no cal que t’ho diga….

Com diu el títol d’aquest post, «el correcte és aprendre» en qualsevol circumstància. Aquest i no altre hauria de ser el propòsit de tota crítica o anàlisi: APRENDRE.

Algú podrà dir que guanyar o perdre és molt relatiu, que tot depèn del punt de vista i de les expectatives. Al meu entendre ací es barretgen els aspectes quantitatius i qualitatius del guanyar/perdre.

1. Quantitativament guanya qui queda davant, qui fa més gols, qui fa més punts, en el cas que ens ocupa qui treu més vots.
2. Quanlitativament guanya qui assoleix les seus expectatives i perd qui no les aconsegueix.

Ens trobem davant d’una situació complexa:

1. Pots guanyar i no haver satisfet les teues expectatives.
2. Perdre i haver-les aconseguit.
3. Guanyar i satisfer-les.
4. Perdre i no aconseguir-les…

Necessitem més etiquetes… Paraules que diferencien el guanyar/perdre quantitatiu i el qualitatiu. Per això fem servir a més de guanyar/perdre altres etiquetes, exit/fracàs, victòria/derrota… Cosa de fer més i més distincions…

Tot açò només que per aprendre més i millor… Perquè el primer és aprendre.

Foto de Tim Mossholder en Unsplash

Vos diré una cosa, no m’agrada això de que «de vegades es guanya i d’altres se n’aprèn». Em sembla una manera de consolar-se i poco cosa més.

El contrari d’aprende no és el no-aprendre, ni el des-aprendre, ni l’oblidar… El contrari d’aprendre és la supèrbia, l’arrogància, fins i tot l’estar massa desvanides i desvanits.

L’arrogància es pot donar tant en el guanyar com en el perdre. Només cal repassar algunes intervencions de la nit electoral… Hi ha gent que guanya i es posa medalles i gent que perd i tira les culpes als demés…

El correcte és aprendre deien els romans, i res millor que una mica d’estoïcisme per aquesta setmana:

1. Has tret els vots i representants que has tret, no li pegues més voltes al nano.
2. Amb «el que hi ha, has de jugar». Si téns representants governa o fes govern a l’ombra, si t’has quedat fora no esperes quatre anys per tornar a aparèixer. Fes oposició a l’ombra, posiciona’t de cara al ’27 des de ja.
3. Si et fas massa preguntes segurament no en contestes cap ni una.
4. Fes-te una pregunta fàcil: «Cóm he tret els resultats que he tret?». Para atenció al «cóm», de moment el «per què» no ens interessa…
5. Obri la teua ment per damunt de l’alegria o de la tristor del moment.
6. Guanyar ho amaga tot, i perdre treu el valor a moltes coses ben fetes.
7. Oblida’t de l’èpica i dels universals (sempre/mai, tot/res…).
8. No li val cap crítica ni anàlisi que no comence per l’autocrítica.
9. Pensa en fer…

Si em permets acabe amb un refrany valencià que sempre l’he tingut molt present:

Ni de la pobresa espantar, ni de la riquesa gallejar.

No cal dir que és un refrany valencià que perfèctament podria ser estoic o taoista….